Per què la Comic Sans molesta tant?

maig 19, 2021 | Blog, Digital Communication

El 26 de setembre de 2020, el Dr. Emilio Bouza, portaveu del grup covid-19 de la Comunitat de Madrid, va dimitir del seu càrrec en Comic Sans.

La tipografia Comic Sans, dissenyada en 1994 per Vincent Connare, es va crear amb la intenció d’imitar les lletres dels còmics per al seu ús informal i en format digital. Al llarg dels anys s’ha convertit en la tipografia més odiada pels professionals del sector creatiu i sembla que peques de mal dissenyador si no dius “no home no, en Comic Sans no”. És molt probable que el 85% de les vegades sigui cert, però hi ha un 15% d’ocasions en les quals utilitzar aquesta tipografia és correcte.

Cada tipografia es dissenya amb uns objectius, i la Comic Sans per molt desequilibrada que sigui, té els seus. S’utilitzava en els missatges que enviava l’assistent Rover a l’aplicació Microsoft Bob. L’assistent era un gos animat que donava consells per a utilitzar millor el programa i per tant la tipografia havia de ser agradable i fàcil de llegir. Si Rover hagués parlat en, per exemple, Times New Roman mai hagués aconseguit el seu objectiu. Comic Sans es va convertir així en l’alternativa a una font seriosa i elegant però llavors va arribar el problema: es va començar a utilitzar en massa per a qualsevol cosa oblidant que no és una tipografia per a un document oficial, com va fer el Dr. Bouza, ni per a parlar d’un cas científic tan important com el descobriment del Boson de Higgs.

Si Rover hagués parlat en, per exemple, Times New Roman mai hagués aconseguit el seu objectiu.

Llavors, Comic Sans sí? Comic Sans no? Si ens centrem en la seva composició i el motiu pel qual es va crear, Comic Sans és una tipografia que s’adapta a les necessitats: amigable, pròxima i accessible. A més, a causa de la seva irregularitat, és una de les fonts amb major llegibilitat per a les persones amb dislèxia perquè permet distingir bé cada lletra. Les lletres no segueixen el mateix patró i això evita que es produeixi un efecte mirall (p/q, b/d, …) per a les persones amb dislèxia.

Actualment, l’ús de la Comic Sans s’ha convertit en una font humorística, per a ser utilitzada en contextos no professionals, missatges irònics… La veritat és que així continua responent als seus objectius. Pot ser que no als originals però sí als que l’opinió pública ha anat creant: tenir un text que et faci passar una bona estona. L’odi generalitzat del sector creatiu cap a aquesta font tipogràfica no es deu, doncs, a la tipografia en si, sinó al mal ús que se li ha donat. En paraules del dissenyador italià Massimo Vignelli “la vida d’un dissenyador és una lluita: lluitar contra allò desagradable”.

 

I amb la Papyrus, què? Ryan Gosling ho té molt clar.

Mª del Prado Armengou

Mª del Prado Armengou

Sòcia - Creativa Sènior